Una primavera amb menys roses i menys diàleg

Una primavera amb menys roses i menys diàleg Les Festes de Primavera formen part del nostre patrimoni col· lectiu. Són molt més que una programació cultural: representen una manera de fer ciutat basada en la participació, el compromís de les entitats i la construcció compartida d'una identitat comuna. Durant dècades, aquesta ha estat la nostra gran fortalesa. 

L'Exposició Nacional de Roses n'ha estat sempre l'element central. La rosa no és només un símbol de la ciutat, sinó l'expressió d'un llegat construït gràcies a la feina de generacions de roseristes, voluntaris i entitats. Al voltant d'aquest patrimoni, Sant Feliu ha projectat una identitat pròpia i ha consolidat unes festes reconegudes arreu del país. 

Per això, les sensacions que han deixat les Festes de Primavera d'enguany mereixen una reflexió profunda. Les crítiques i la decepció expressades per nombrosos veïns i veïnes no es poden atribuir únicament a aspectes organitzatius o al resultat final de l'Exposició Nacional de Roses. El malestar té una arrel més profunda: la percepció que s'ha governat sense comptar prou amb aquells que durant anys han fet possible aquest projecte col·lectiu, des de les entitats culturals que van manifestar el seu malestar al pregó, a Amics de les Roses, exclosos de l’Exposició Nacional de Roses. Quan les entitats deixen de sentir-se escoltades, quan el coneixement acumulat es desaprofita i quan els espais de participació es debiliten, les festes corren el risc d'allunyar-se de la seva essència. I insisteixo, no és només una qüestió de model organitzatiu, sinó de model de ciutat. 

En aquest sentit, preocupa la manca de diàleg demostrada pel govern sociovergent de Lourdes Borrell. Massa sovint, l'actual govern ha optat per la unilateralitat en lloc de la concertació, menystenint la contribució d'entitats històriques com Amics de les Roses i renunciant a construir consensos al voltant d'un dels principals elements identitaris de Sant Feliu. 

Les institucions han de liderar, però també han d'escoltar. Governar no consisteix només a prendre decisions, sinó a generar complicitats i confiança. Les Festes de Primavera són un patrimoni massa valuós per gestionar-lo d'esquena a la ciutat. Per això cal recuperar el diàleg, reforçar el protagonisme de les entitats i tornar a situar la participació al centre. Perquè la força de Sant Feliu no rau en les campanyes de promoció, en les solucions externalitzades ni en artificis. Les roses no necessiten pintura ni maquillatge: necessiten cura, respecte i estima per la seva història. 

Si volem continuar sent la Ciutat de les Roses, hem de cuidar les roses. Però també hem de cuidar allò que les ha fet possibles: la gent, les entitats, el consens, la participació i el diàleg.

Publicat a El Butlletí, juny 2026