T'agrada Sant Feliu?

Acaba de començar la campanya electoral de les properes eleccions municipals. Seran quinze dies d’intensa activitat per aconseguir, sobretot, el vot de les persones indecises. Com vaig explicar en una roda de premsa a la plaça de les Roses, Sant Feliu en Comú Podem ens presentarem a la campanya amb un lema amb forma de pregunta que et vol portar a pensar en la nostra ciutat, i que et suggereix també una resposta en coherència amb aquesta reflexió sobre Sant Feliu.

Anem a la pregunta: T’agrada Sant Feliu? La pregunta et proposa que, quan pensis el teu vot a les municipals, pensis sobretot en Sant Feliu: al capdavall, votaràs el govern de la nostra ciutat! 

Et proposa una reflexió sobre la nostra ciutat: la seva estructura urbana, la seva composició social, la seva activitat cultural, l’atenció als infants, als joves, a la gent gran, a les persones que volen tirar endavant un negoci, a fer front als canvis de tot tipus que tindrem per davant (canvis climàtics, econòmics, demogràfics), com Sant Feliu promociona la salut, l’esport,… i tantes altres preguntes que caben en una reflexió sobre la nostra ciutat!

La resposta de Sant Feliu en Comú Podem és sens dubte que Ens agrada Sant Feliu!

I deixa’m també que exposi les raons per les quals, a la pregunta “T’agrada Sant Feliu?” jo responc decididament que SÍ!

Perquè tenim una ciutat a mida de les persones. Què vol dir això? 

Doncs vol dir que té unes dimensions a la mida de les persones, el que ara s’anomena “una ciutat de 15 minuts”. Aquest és el temps màxim en què cada ciutadana o ciutadà pot arribar al centre de la ciutat des de casa seva, trobant-se zones verdes, places i equipaments diferents degut a la bona planificació de la ciutat que garanteix a tothom l’accés igualitari a la bona qualitat de l’espai públic. 

Vol dir també que és una ciutat pensada des de la igualtat entre les persones, una ciutat sense diferències socials entre barris o entre zones urbanes. És clar que hi ha diferències heretades del creixement franquista dels anys 60, però els diversos ajuntaments democràtics que hem presidit les han anat pal·liant, significant l’espai públic de tots els barris i planificant de manera ordenada i equitativa els equipaments de la ciutat, lluitant, per exemple, per preservar totes les escoles públiques dels barris. 

Vol dir també que és una ciutat que ha cuidat la mobilitat i l’accessibilitat de totes les persones. Una ciutat ben connectada internament amb transport públic i ben connectada amb Barcelona, tot i que cal continuar treballant per millorar la connectivitat, sobretot, amb els municipis de l’altra banda del riu. Una ciutat accessible en els equipaments públics i totes les voreres i cruïlles de la ciutat, on es pot moure qualsevol persona amb cotxet de nadons, cadires de rodes o mobilitat reduïda. 

Perquè tenim una ciutat que lluita contra la emergència climàtica. Què vol dir això?

Doncs vol dir que estima i protegeix el seu entorn natural, que treballa activament per la preservació i la recuperació de Collserola, el Parc Agrari i el riu Llobregat.  També del patrimoni cultural d’aquests, com s’està fent ara amb totes les masies de titularitat pública de Collserola.

Vol dir també que la ciutadania està responent bé i de manera significativa als compromisos ambientals que hem de promoure i defensar en aquest segle XXI. Per exemple, el consum d’aigua de la ciutat està per sota de la mitjana metropolitana, mentre que la recollida selectiva de residus es superior a aquesta mitjana. És clar que cal detectar i combatre les conductes incíviques, però la immensa majoria de la ciutadania de Sant Feliu permet els bons indicadors que explicava més amunt.

Vol dir que es planteja la transformació progressiva dels espais públics en una perspectiva ambiental i saludable, des de la pacificació dels entorns escolars a les escoles Nadal, Monmany i Pau Vila, per posar un exemple, fins a la renaturalització dels patis escolars, amb espais tan bonics com els roserars escolars (heu vist que bonica està l’entrada de l’Escola Falguera?) o amb un increment importantíssim de l’ombra  que donen els arbres a la ciutat, per combatre els efectes del canvi climàtic i contribuir a la millora de l’aire, o el creixement de la nostra xarxa de carrils bici.

Perquè tenim una ciutat amb molta activitat associativa i cultural. Què vol dir això?

La nostra campanya electoral comença sempre amb l’Exposició Nacional de Roses i amb la Fira i les Festes de Primavera. En aquesta edició, com és lògic per les obres del soterrament, s’han hagut de modificar les ubicacions de parades, escenaris i moltes activitats i amb un gran èxit de participació. Però les entitats de Sant Feliu, i de manera destacada Els Amics de les Roses, fan possible uns dies de molta vida i activitat als carrers.

Això es repetirà a les Festes de Tardor. I un altre any, el motor i els protagonistes de les Festes no seran concerts puntuals d’estrelles de cost elevat, sinó les nostres entitats culturals, especialment les de cultura popular, els nostres mocadors a tots els colls, els nostres músics i les nostres músiques. Cert que cal ampliar públics, per exemple, a la nova ciutadania que omple els nostres carrers, però el protagonisme haurà de continuar venint d’una bona entesa i coordinació entre entitats i Ajuntament.

Tenim entitats que, en les seves seus històriques, ofereixen múltiples activitats a la ciutadania: el Casino, el Coro, l’Ateneu, el Centre Parroquial. Centres cívic a tots els barris, gestionats alguns (Tovalloles i Mas Lluí) per entitats en conveni amb l’Ajuntament I un cooperativisme cultural molt present i que aporta molt a Sant Feliu: el Cinebaix, que és un referent a tota la comarca, i el Fet a Sant Feliu, el diari digital cooperatiu de Sant Feliu.

Em podria estendre amb l’associacionisme esportiu, juvenil, de voluntariat, etc. I també repassar els equipaments esportius i socials que es reparteixen per tota la ciutat, i que mouen milers de persones de totes les edats, especialment al Complex o als pavellons Juan Carlos Navarro i Andreu Xepkin. Però faria l’article interminable i jo crec que la conclusió a què voldria arribar ja està clara: Sant Feliu és una ciutat en què es viu bé i on tothom es pot sentir com a casa seva.

Ens agrada Sant Feliu, però aquest Sant Feliu que ens agrada no s’ha construït sol, per generació espontània, per designi diví. 

Aquest Sant Feliu que ens agrada és així pel treball que hem fet des del primer Ajuntament de la democràcia. Respon a la voluntat política que la ciutadania ha valorat i ha votat de manera majoritària en les candidatures que, des de 1979, van encapçalar primer Francesc Baltasar, Àngel Merino i Jordi San José, i que ara encapçalem la Loren Rider i jo mateixa.

Hem tingut l’alcaldia durant 35 anys des de 1979. I hem fet dues coses molt importants: gestionar bé les competències que les lleis atribueixen als ajuntaments, i construir el model de ciutat que estic intentant resumir. I és que no n’hi ha prou amb gestionar bé i de manera asèptica. Òbviament que temes com la neteja, el manteniment o la seguretat s’han de gestionar bé, però és imprescindible conèixer, valorar i votar l’orientació de les polítiques que s’impulsen des del govern de la ciutat, el model de ciutat que es decideix a la sala de plens de l’Ajuntament.

I a Sant Feliu podem comprovar, per experiència pròpia, que hi ha molta diferència entre models de ciutat, entre qui governa a la ciutat. Em refereixo a la breu etapa de 8 anys  en la que el PSC va liderar l’Alcaldia, els cinc primers amb ERC i CiU, i els tres darrers només amb CiU.

En aquells vuit anys, es va fer el barri de l’antiga Hoechst, sense equipaments i sense pràcticament parcs o zones verdes, i amb grans torres d’habitatges. Un barri amb el que ens comprometem a treballar de valent per posar en valor la implicació dels seus veïns i veïnes i seguir millorant dia a dia el seu entorn com ha hem fet. 

En aquells vuit anys, es pretenia requalificar zones verdes per a la construcció d’habitatges, com al que ara és l’ampliació del parc Europa al costat de l’escola Martí i Pol. 

En aquells vuit anys, es pretenia finançar una part important del soterrament amb torres de 14 pisos entre la parada del Trambaix i la caserna dels bombers.

En aquells vuit anys, es feien planejaments comptabilitzant les rotondes com a zones verdes, i en què, per més inri, es posava gespa artificial.

Hem aconseguit deixar enrere aquell model de ciutat dibuixat en només vuit anys i que no ens agradava. Avui, tot ha canviat. I acabo amb un exemple molt revelador: en comptes de tristes rotondes amb gespa artificial al carrer del Pla, avui tenim roses que fan precioses les rotondes i que s’escampen per tots els espais de la ciutat, fins al punt que avui Sant Feliu té l’honor de ser una ciutat distingida amb quatre Flors d’Honor per l’Associació de Viles Florides. Oi que t’agrada aquest Sant Feliu?