L'endemà del soterrament: Sant Feliu en Comú Podem, garantia de la millor gestió

Em vaig presentar a les eleccions de fa quatre anys amb l’alegria que Sant Feliu havia aconseguit el compromís del Govern d’Espanya per fer el soterrament. Però fa quatre anys, no hi havia cap màquina i he de reconèixer que sí que hi havia encara incredulitat. Quatre anys, en els túnels que es veuen a les fotografies que vull compartir, no només  es  soterren les vies: es soterra l’escepticisme,  es soterra la incredulitat. I també es soterren el risc d’accidents, la fractura urbanística de la ciutat, els límits i els condicionants que ens posaven en el dia a dia aquest quilòmetre i mig de llarg i quaranta metres d’ample que només podíem passar per tres ponts sobre les vies i tres passos sota les vies.

Ara cal construir el futur. I cal construir-lo ara, en els propers quatre anys, perquè amb el soterrament, el futur ja és una realitat.

Tots sabem que han estat molts anys de lluita i de treball. Més de quaranta anys, des que en les manifestacions de la transició ja es reclamava “¡Renfe, hunde la vía!”, des que en el ple de febrer de 1980 es va reclamar institucionalment per primera vegada la supressió del pas a nivell.  Ha estat, com tots sabem, gràcies al treball de tota la ciutadania  i de tota la representació política.

Tot i així, hem de destacar el lideratge que els nostres alcaldes han exercit durant les gairebé cinc dècades que portem en aquesta lluita. En Cesc Baltasar i l’Àngel, entre 1979 i 2003; i en Jordi San José des de 2011, al qual vaig acompanyar en tot moment en les llargues i dures negociacions amb la Generalitat  i amb l’Estat per tancar definitivament l’acord per fer les obres, i perquè aquestes obres no costessin ni un euro a la nostra ciutat.

Tots i totes sabem que les obres del soterrament són el resultat d’una llarga i dura lluita col·lectiva, unitària i constant, però cal explicar també que aconseguir que el finançament fos íntegre del Govern d’Espanya és el resultat de la gestió del nostre Ajuntament al 2018 sent n Jordi San José alcalde i jo era la primera tinenta d’alcalde.

I no només hem treballat i hem aconseguit el finançament estatal de les obres! Des de Sant Feliu en Comú Podem (i abans com a Iniciativa i Esquerra Unida), hem treballat perquè la urbanització de la superfície no desvirtués el nostre model de ciutat, i perquè la ciutadania tingués l´última paraula en la definició de la urbanització posterior al soterrament.

Per a mi, finançament, model de ciutat i participació de la ciutadania són tres qüestions que van lligades. Cal recordar que, entre 2003 i 2011, els dos mandats en què nosaltres vam ser a l’oposició i l’alcalde van ser Juan Antonio Vázquez primer i Lourdes Borrell després, anys en què hi va haver governs del PSC a Sant Feliu i a la Generalitat, i del PSOE a Madrid, la proposta era que la ciutat assumís entre 25 i 30 milions d’euros del cost, que s’havien d’aconseguir amb un planejament urbanístic amb la construcció de macrotorres de catorze plantes repartides per tot el recorregut del soterrament. Un planejament que es va arribar a aprovar inicialment al novembre de 2010, i que nosaltres vam derogar immediatament a l’arribar a l’alcaldia.

Jo tinc molt clar el que hem de continuar fent ara, un cop aconseguit que les obres ja estiguin en marxa, molt avançades, i sense cap cost per a l’Ajuntament, com nosaltres reclamàvem i com era de justícia.  Ara ens toca centrar tots els esforços en el disseny de la nova ciutat!

I ja hem posat mans a l’obra! Vam aprovar el marc general amb un procés participatiu llarg i amb una consulta ciutadana que vam dur a terme al novembre de 2021. Una consulta ciutadana que, per cert, va comptar amb les crítiques del PSC... quan vam acordar fer-la quan el PSC era al govern, en el mandat anterior. Sigui com sigui, tenim un projecte global, Rambla Major, que permetrà fer el disseny conjunt de la ciutat i concret de cada tram en paral·lel a la realització de les obres del soterrament, i així s’evitaran “temps morts” entre que ADIF acabi les seves obres i tinguem acabada la llosa superior del túnel i la transformació urbanística que passi damunt d’aquesta llosa

El somni del soterrament doncs, comença ja a ser realitat per concretar el Sant Feliu de les properes dècades.  El resumeixo: 

• Amb un gran centre de ciutat, que inclourà la nova avinguda i anirà des de Laureà Miró fins a la Rambla. Connectant a peu pla tots els carrers de banda i banda de les actuals vies del tren. 
• Amb més transport públic, amb punts intermodals de transport (Tren, tram i bus) al centre de la ciutat) i de bus i tram als dos extrems del casc urbà. 
• Amb nous parcs i zones verdes, com la connexió del parc Nadal amb un nou parc a Pins d’Or, o a la confluència dels barris de la Salut i Can Maginàs.  
• Amb nous equipaments i serveis, com el trasllat de l’actual ambulatori de la Rambla que es convertirà en un centre d’urgències i atenció primària les 24 hores (CUAP).
•  Amb més habitatge públic. 
• Amb noves places i nous espais ciutadans, com ara la nova plaça al costat de la nova estació

Ens trobem davant de grans reptes que fan que puguem abordar els propers anys amb molta il·lusió per un Sant Feliu encara millor. I el proper 28 de maig hem de decidir qui ha de liderar aquesta enorme transformació urbana: 

• o el PSC i Lourdes Borrell al capdavant, que quan era alcaldessa, volia assumir la despesa de milions i milions d’euros construint torres de 14 pisos des del Trambaix fins als bombers, en un planejament urbanístic que mai es va explicar a la ciutadania
• o Sant Feliu en Comú Podem i jo mateixa al capdavant, que hem aconseguit que el finançament del soterrament no ens consti ni un euro a la ciutadania de Sant Feliu, i que tirarem endavant un planejament urbanístic que ha estat fruit d’una consulta democràtica a la ciutadania.

Més de quatre dècades de lluita i el resultat favorable de les negociacions amb l’Estat i la manera com hem gestionat les grans decisions en els darrers anys estic convençuda que ens avalen: per construir la ciutat que volem, Sant Feliu en Comú Podem tenim la trajectòria més brillant del passat, tenim la millor tarja de presentació per al futur.