14 d'abril, 90 anys de la proclamació de la Segona República

 

Com cada any des de 1980 a Sant Feliu, avui 14 d’abril homenatgem la República i a les persones que van lluitar per defensar-la i defensar les llibertats i la democràcia.

Enguany, fa 90 d’anys de la proclamació de la II República, i malgrat la situació que vivim, hem volgut fer aquest petit acte commemoratiu per recordar els i les seves protagonistes, i per recordar els valors republicans.

El somni republicà va durar poc, doncs va ser interromput per un cop d'Estat feixista, que va condemnar a Espanya, primer a una maleïda guerra fratricida, i després a quaranta anys de por i foscor; que no resten en absolut importància a un projecte polític que d'haver-se pogut consolidar i prosperar, estic convençuda que hauria aconseguit que l’Estat espanyol s'hagués equiparat amb més rapidesa a les grans societats modernes.

La II República va suposar que un context de crisi mundial derivada el crack del 29, milloressin les condicions humanes i de vida de les classes populars, posant la vida al centre de la política, i la instaurant la democràcia plena com a eix vertebrador.

La II República va suposar la posada en marxa d’un sistema on l’educació, la cultura i la igualtat, de la mateixa manera que la fraternitat i les llibertats, constituïen els fonaments del progrés, lluny de la democràcia imperfecta que avui coneixem, tan fortament marcada pels llargs anys de dictadura feixista; on per exemple, la possibilitat de plantejar un referèndum sobre monarquia o república a la ciutadania, continua sent un tema controvertit.

La II República va suposar la contractació de 100.000 mestres, la construcció de 10.000 escoles públiques, mixtes, gratuïtes i laiques i per primer cop després de la seva persecució durant els anys 20; a Catalunya, en català. Va suposar l’alfabetització del món rural; va portar la cultura arreu del territori de l’estat espanyol i va materialitzar l’esclat de l’esperança i les llibertats.

La II República va suposar també el sufragi universal, i  l’aprovació de la llei del divorci. Per primer cop les dones van poder votar a Espanya, aconseguint ser ciutadanes de ple dret, i ciutadanes lliures en l’exercici també del dret al propi cos.

I estic segura, que si la república hagués tingut continuïtat, s’hauria donat resposta a algunes de les ferides que encara hi ha a la societat espanyola i s’haurien reparat els endarreriments històrics i democràtics que vivim; com la negació sistemàtica del dret a decidir sobre el seu futur al poble de Catalunya.

Quan l’aleshores recentment tornat de l’exili Francesc Macià es va avançar a la proclamació de la II República a Espanya, i el mateix dia 14 d’abril, pels volts de les 3 de la tarda, proclamava “l'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques", no va ser un gest menor, doncs el president Macià, amb aquesta declaració, demostrava la voluntat d’autogovern, però també d’entesa de Catalunya  amb el govern de l’Estat ja republicà, i imprimia a la República Espanyola un caràcter federal o confederal, que des de Madrid semblava no haver-se previst.

 Macià moria massa d’hora i seria substituït per Lluis Companys, que viuria el cop d’Estat del 18 de juliol, sumant el seu assassinat a la fatídica història d’horror del franquisme, i esdevenint l’únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol feixista, i que avui homenatgem en aquesta plaça que porta el seu nom. 

I homenatjant-lo a ell, homenatgem també a totes les persones que van lluitar per defensar aquest futur d’igualtat, llibertat i fraternitat; que va quedar truncat i substituït per violència, patiment i injustícia.

 Vivim un moment en que el populisme i la ultra dreta es rearmen, ajudats pel context de crisi i per l’angoixa provocada per la pandèmia. Ataquen els drets de les dones, de les persones migrades, els de les persones LGTBI, les nostres llibertats socials, nacionals i personals; i com a institució tenim la obligació de combatre aquest atac.

 La millor manera de fer-ho és recordant una de les parts més brillants de la nostra història recent i parlant dels valors republicans i democràtics de la II República, que el feixisme no va aconseguir esborrar. Cal recordar-los, explicar-los i vindicar-los. 

 

Durant la pandèmia, els serveis públics i essencials han estat lluitant a primera línia, salvant les nostres vides, innovant perquè cap alumne es quedés sense classes, netejant, desinfectant, treballant perquè no ens faltés de res, cuidant qui més ho necessitava, portant-nos la cultura a casa, treballant incansablement per a que puguem tornar-nos a veure aviat.

 

Quan estava tot parat, quan vivíem en la soledat del confinament i la incertesa de què ens depararia el futur, vam tornar a donar més valor que mai a les paraules:

 

PÚBLIC

ESSENCIAL

LLIBERTAT

IGUALTAT

FRATERNITAT

SOLIDARITAT...

 

Aquests son els valors republicans. Aquests son els valors que defensem a la nostra ciutat. 

Visca la república i visca Sant Feliu!