Avançar en la justícia, educar en la memòria
A Sant Feliu,
ubicat al barri de les Grases, a la Plaça de la Llibertat, hi ha el monòlit en
record a les víctimes santfeliuenques dels camps nazis. La placa original
recordava cinc veïns. Després s’hi va afegir un sisè nom, i sembla que després
de les darreres investigacions s’haurà d’actualitzar la placa amb un darrer
nom. Pau Carcereny Duran (1892-1944). Una nova víctima santfeliuenca de la barbàrie
nazi, tal i com explicava en Jordi
Jímenez en aquest article fa uns mesos al Fet a Sant Feliu.
Set veïns de Sant
Feliu, la majoria dels quals van haver de viure l’horror de Mauthausen; un camp
que entre d’altres atrocitats, va esdevenir el centre nazi d’extermini de molts
republicans espanyols. Entre agost de 1940 i maig de 1941 arribaren a
Mauthausen uns 5.000 presoners republicans i entre ells i elles, alguns dels
nostres conciutadans. Dels santfeliuencs, només Baldiri Mestres Subirachs va
sobreviure a l'infern de Mauthausen, on va resistir des del 1941 fins al 1945.
Quan en va sortir pesava només 30 quilos.
L’Amical de
Mauthausen i altres camps, i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya; és
l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració
nazis, així com els familiars, amics i amigues; tant dels supervivents com dels
deportats assassinats als camps. És amb ells amb qui l’Ajuntament de Sant Feliu
col·labora des de fa anys, i els instituts de la nostra ciutat van començar
l’any passat un projecte que va cristal·litzar en un acte preciós en aquest 27
de gener a la Plaça de la Vila. Un acte amb la participació de l’Amical i
l’alumnat i el professorat dels instituts, en el que ens van emocionar entonant
el Bella Ciao dels partisans. Una tasca fonamental, la d’acostar al jovent el
coneixement sobre uns fets dramàtics i traumàtics, i que cal transmetre als nostres fills i filles,
nets i netes, per a que mai caigui en l’oblit.
Perquè com
recorda el manifest que aquest any malauradament no podrem llegir a la Plaça de
la Vila, però es llegirà als patis dels instituts de SantFeliu, “integrar el record de l'Holocaust i de
totes les víctimes del nazisme en les consciències individuals i col·lectives
ha de servir per a conèixer fins on pot arribar la capacitat humana per a
perpetrar el mal i per a exercir el bé, i ha de convertir-se en arma poderosa
enfront de missatges i insídies amenaçadores en èpoques de crisi i
inseguretats”.
Cal reflexionar
sobre les causes i conseqüències de l'Holocaust i de la persecució de tots els
col·lectius considerats “enemics”. Les administracions s’han de comprometre a
desenvolupar polítiques actives contra el racisme i qualsevol forma
d'intolerància, així com contra els revisionismes i els negacionismes; dels que
malauradament, cada cop tenim més exemples amb l’auge de la ultra-dreta i el
“trumpisme”.
Vivim un moment
en que el populisme i la ultra dreta es rearmen, ajudats pel context de crisi i
de l’angoixa provocada per la pandèmia. Ataquen els drets de les dones, de les
persones migrades, els de les persones LGTBI, les nostres llibertats nacionals
i personals. Ataquen en definitiva tot el que defensem, i nosaltres tenim la
obligació de combatre ideològicament aquest atac a les llibertats socials i
personals. Ho combatem explicant-nos, fent articles com aquest; i ho combatem
també a les institucions, demostrant com fem a Sant Feliu, i allà on governem,
que hi ha una altra manera de fer les coses, des de la base, des del contacte
directe amb gent diversa, des del nostre treball de formiguetes del dia a dia,
per construir una alternativa sòlida al discurs de la por i estendre-la arreu.
Per part meva,
compromís personal i compromís polític contra la intolerància, els 365 dies de
l'any.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada