La nova Plaça Elisabeth Eindenbenz. Ser dona a l’exili
Les nostres
places i els nostres parcs són les extensions de les nostres llars, són els
espais de relació per excel·lència de la ciutadania, a les nostres particulars
‘àgores’ dipositem part de la nostra vida quotidiana; i és responsabilitat de
l’Ajuntament oferir aquests espais en les millors condicions per a fer-ho
possible. Ara, serà també responsabilitat de tots i de totes fer-ne un bon ús i
gaudir-ne amb respecte i civisme.
Durant els mandats
anterior vam remodelar la plaça Catalunya, la plaça de la Salut, la plaça
Rafael Alberti i la plaça Francesc Macià, quatre places a quatres barris que a
dia d’avui gaudeixen d’uns espais públics de qualitat.
En aquest mandat,
al Pla d’Inversions, tenim prevista la remodelació de la plaça Alfons Comín,
integrant-la al Palau Falguera i amb l’objectiu de millorar un espai ara en un
estat força deficient.
Tornant a la nova
plaça, la nova plaça esdevé un espai magnífic que combina:
Elements de memòria.
“Ser dona a l’exili era doble càstig. Així ho vaig entendre i per això la maternitat d’Elna”. Aquesta és la frase de la placa que decora la plaça Elisabeth Eindebenz i que vol retre homenatge a la fundadora de la maternitat d’Elna. Ella, entenent la greu situació que patien les dones que es van haver d’exiliar després de la guerra civil espanyola i van acabar malvivint en pèssimes condicions els camps de concentració de la Catalunya Nord; va batallar amb totes les autoritats franceses per fundar una illa de pau en mig d’un oceà de guerra. L’Elisabeth, va impulsar l’assistència de les dones embarassades als camps, on l’índex de mortalitat de les dones era molt elevat, i on la mortalitat infantil s'elevava fins al 97%, ella va salvar 587 infants.
La seva història, es dona a conèixer a Catalunya al 2005, gràcies a l’alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, l’Assumpta Montellà, historiadora, i a la companya Maria Jesús Bono, qui va ser responsable de Memòria Democràtica des del 2005 fins el 2011. El Memorial va oferir el marc de difusió necessari per tal de poder compartir, conèixer i divulgar la nostra història col·lectiva.
L’ Objectiu: viure i conviure a l’espai físic.
La plaça, amb més de 2000 metres quadrats de zona verda i gairebé 4000 metres quadrats d'espais lliures, incorpora diferents elements que facilitaran la relació entre el veïnat. Disposa d’una part més ‘dura’, ideal per a la realització d’activitats ciutadanes quan la pandèmia ho permeti. També d’una part de jocs infantils naturalitzats, perfectes per a que la nostra canalla jugui en un espai lliure. Amb aquests tipus de jocs, seguim la línia de anar transformant els espais infantils en espais que contribueixin a la descoberta i a la creativitat dels nostres petits i petites.
Les roses, el nostre símbol.
Les roses són presents a la nova plaça. Com a ciutat de les roses tenim el compromís de donar protagonisme a aquest element que ens identifica i del que Sant Feliu se sent especialment orgullosa com a ciutat. La rosa és doncs de manera volguda, un element recorrent als nostres espais públics, apostant per la identitat local.
Gràcies a tothom que ha fet possible que a partir d’avui, puguem gaudir d’aquest espai tan bonic a la nostra ciutat. Cal esmentar la dolçor i l’amor que desprèn la plaça és gràcies a la dedicació dels serveis tècnics de l’Ajuntament; a la professionalitat amb la que ha treballat l’equip tècnic i la constructora; i a la tendresa amb la que la Núria Feijoo, arquitecta i il·lustradora santfeliuenca, ha treballat els elements de memòria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada