La meva intervenció en la Diada Nacional de Catalunya

Comparteixo la meva intervenció en la Diada Nacional de Catalunya

Bon dia a tots i totes,

 

Vull començar manifestant, abans que res, el dol per cada una de les persones que han perdut la vida a causa de la covid-19 a la nostra ciutat, i la voluntat de fer costat a les seves famílies i a les persones que les troben a faltar.

 

Malgrat la situació que vivim, hem volgut iniciar el nou curs amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya; un primer acte que alhora volem que marqui les pautes dels passos a seguir en la celebració d’altres esdeveniments públics a la nostra ciutat. Amb la prioritat de garantir les mesures de seguretat i el distanciament social, però també amb la voluntat de poder recuperar algunes activitats que ens són pròpies i que omplen de vida i cultura els nostres carrers. Perquè els factors històrics, socials i sobretot culturals, són les arrels de tota realitat nacional.

 

Però malauradament, la Diada d’enguany arriba en unes condicions de gran incertesa i d’extrema anormalitat a Catalunya i a la resta del món. La pandèmia del coronavirus ha sacsejat les nostres vides i ha generat molt dolor i patiment. Per això, vull aprofitar aquest primer acte públic després del confinament per anunciar que el proper dia 2 d’octubre a les ser de la tarda, celebrarem aquí mateixa la Plaça Lluís Companys, un acte d’homenatge a les persones que ens han deixat a causa de la covid-19 i es posarà una placa commemorativa en nom de Sant Feliu, en record de les víctimes d’aquesta maleïda malaltia i com a manera de fer arribar el suport i escalf de tota la ciutat a les seves famílies i éssers estimats.

 

L’11 de setembre també significa un dolorós record, el de la pèrdua de les llibertats el mateix dia de 1714; però alhora també simbolitza una ferma actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, que és el que avui sobretot, recordem i reivindiquem. Perquè en un dia com avui, recordem la nostra història i les persones que en foren i en són protagonistes.

 

Em dol haver de continuar demanant un any més, que es resolgui d’una vegada per totes la injusta situació dels presos i preses polítiques, i exigint que es garanteixi el dret a la protesta a tot l’Estat. Un Estat que ha d’aspirar a ser més lliure i democràtic, passant de les sobiranies úniques a les sobiranies compartides, de la uniformització al reconeixement de la diversitat nacional i de tots els tipus, del “nosaltres sols” a la fraternitat i a la sororitat entre els pobles, de la recentralització a la modernització; i per què no, de la monarquia a la república si així ho decidim la ciutadania.

 

Aquest 2020, en una situació extremadament complicada a causa del repte de fer front a la pandèmia; cal més que mai establir un pont de diàleg amb l’Estat que necessàriament s’ha de basar en solucions democràtiques, perquè la ciutadania de Catalunya tingui la darrera paraula amb el seu vot sobre els acords que s’assoleixin. Però aquest ha de ser un camí inclusiu, en el que s’ha de sumar el major nombre possible de voluntats compromeses amb aquest principi democràtic; per a que amb tota la diversitat de sentiments de pertinença i d’objectius nacionals plurals, Catalunya continuï essent un sol poble.

 

Aquests dies també s’està commemorant el 40 aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya. La recuperació de l’autogovern va ser el fruit d’una llarga i dura lluita a favor dels drets nacionals, de la voluntat d’un poble, especialment de les seves classes populars, que entenia que l’autogovern era també una eina de progrés social. Un sol poble amb un objectiu compartit, que va saber fer de la seva diversitat una força i no un problema.

 

Seguint aquest esperit, l’objectiu ha de ser doncs, ampliar i enfortir la majoria social i política favorable a l’exercici del dret a decidir però sobretot, cohesionar la nostra societat, ja que la via de la unilateralitat s’ha demostrat intransitable i gens útil per a la millora de les condicions de vida del país. El cost ha estat massa alt.

 

I més que mai, en aquesta situació d’incertesa i lluita contra el coronavirus, cal la cooperació entre totes les administracions i l’acord entre totes les forces polítiques i socials per donar resposta a l’emergència socio-sanitària i a les seves conseqüències. Hem de tenir mirada llarga per treballar tots i totes plegades per reconstruir el nostre teixit econòmic i social, tal i com a Sant Feliu hem fet amb l’aprovació unitària del Pacte de Ciutat, doncs els reptes fonamentals que tenim com a país tenen ara un fil conductor: la reconstrucció.

 

I entre totes les administracions, la de primera línia de batalla contra el coronavirus hem estat els ajuntaments. Vull destacar el paper dels ens locals, com a les institucions més properes a la ciutadania i garants de la cohesió social. Ara necessitem que els Ajuntaments puguem disposar dels recursos necessaris per fer front a la crisi econòmica en la que estem immersos, doncs el coronavirus ha estat i continua essent un repte que cal afrontar com a societat, de forma unitària i sense deixar ningú enrere.

 

La pandèmia ja va posar a prova la solidaritat i la cohesió de la nostra societat, examen del que la societat santfeliuenca va sortir amb nota, havent-se creat fins i tot una xarxa de solidaritat ciutadana amb voluntariat que va treballar incansablement. Però sobretot, va posar a prova a uns serveis essencials, tots entregats, a qui mai no agrairem prou la seva tasca. Cal destacar el paper de les dones en aquests serveis essencials, especialment feminitzats; que la crisi no serveixi per fer cap pas enrere en la consecució dels drets de les dones. En resum, accions solidàries i de compromís diverses que van aglutinar centenars de persones i entitats santfeliuenques. Aquest és l’esperit de la nostra ciutat. Això és fer país!

 

Que aquest esperit d’unitat i solidaritat, i el nostre esforç col·lectiu, ens portin a la consecució d’una societat més lliure i més justa.

 

Bona Diada, Visca Sant Feliu i Visca Catalunya!