Més dubtes que certeses: la tornada a les escoles

El coronavirus ha tingut un gran impacte en les nostres vides. En la dura època de confinament, el tancament de les escoles i la semi-paralització del nostre sistema educatiu van implicar una gran preocupació per a les famílies i una angoixa per a infants i adolescents, davant del fet de no poder dur a terme el seu dia a dia d’aprenentatge i relació amb els companys i companyes. Ara, la situació epidemiològica genera molts interrogants sobre com es podrà iniciar i desenvolupar aquest nou curs 2020-2021.

En el moment en que es va decretar per part del govern el tancament de les escoles, la manca de claredat del Departament d’Educació va quedar superada per l’esforç del professorat, que es va haver de reinventar a marxes forçades per poder mantenir una certa activitat no presencial, amb totes les dificultats i pocs recursos. 

Davant la situació sobrevinguda i en cap cas fàcil de gestionar, els ajuntaments també vam jugar un paper clau sense importar-nos anar més enllà de les nostres competències, fent esforços per garantir la connectivitat i la detecció de les necessitats concretes de les famílies, en un moment on les noves tecnologies han esdevingut encara més essencials.

I cal fer un incís per remarcar que aquest paper clau els governs locals l’hem exercit durant tota la pandèmia. Un altre exemple relacionat n’és també la poc àgil reacció del Departament d’Educació en la posada en marxa de les targetes moneder per a les famílies beneficiàries de beques menjador. Un cop més vam ser els ajuntaments els encarregats de la seva distribució i seguiment, amb els nostres recursos i personal, però sempre sumant per un objectiu comú: garantir al màxim el benestar de la ciutadania. 

L’escola no és només un àmbit educatiu, és també un espai d’aprenentatge vital i relacional, d’auto descobriment i de treball en valors, l’espai per excel·lència de garantia de cohesió social i igualador; que permet que els nostres infants i jovent es relacionin i socialitzin, i on s’han d’invertir els recursos necessaris per a garantir que tot això continuï essent possible.

Ara, la incertesa de la tornada regna en el sí de les famílies. És incomprensible que davant d’un dels pilars del nostre sistema com és l’educació, tinguem més dubtes que certeses a dia d’avui, i que ens trobem davant missatges contradictoris de les institucions competents que només fan que aprofundir aquesta sensació d’inquietud de milers de famílies catalanes. 

Preguntes tan senzilles com quants nens i nenes hi hauran per aula? 25? 20? 15? en funció del dia?; encara no tenen una resposta clara al cent per cent.

En un inici, les declaracions del Departament d’Educació sobre les ràtios van ser desmentides pel Departament de Salut. La polèmica va ser plantejada per la mateixa Generalitat. I avui el conseller Bargalló deia “menys de 20 a primària i menys de 30 a secundària, sempre que sigui possible”. Què significa això? I si no és possible? Requeriran dels espais extres que els ajuntaments els vam oferir? Sant Feliu ja va posar a disposició del Departament d’Educació diferents centres cívics, l’objectiu dels quals és donar servei a la ciutadania. Quina millor funció doncs, que la de garantir espais educatius segurs per als nostres nens i nenes? La nostra oferta no va rebre resposta. 

El conseller també afirmava a la roda de premsa d’aquest migdia, que el 60% de primària i el 40% de la secundària de Catalunya ja complia aquestes ràtios prèviament. Molt em temo que el Sr. Bargalló no es referia a l’àrea metropolitana de Barcelona. 

La pandèmia ens ha ensenyat a ser flexibles i a modular protocols en funció de les necessitats, i som molt conscients que la dificultat és extrema; però és incomprensible que a menys de 20 dies del començament del curs escolar encara es plantegin tants dubtes. 

Si bé és cert que sembla que s’ha abordat la necessitat d’augmentar el personal docent (aviat ho veurem) i s’ha donat a conèixer el Pla per a un retorn segur a l'escola, respecte a les quarantenes, PCR i mascaretes; queden molts dubtes a resoldre en l’àmbit de la convivència entre grups compactes d’alumnat i professorat, l’ús dels espais compartits com el menjador o el pati, la neteja i desinfecció d’espais, i les activitats extraescolars, entre d’altres. 

Vivim moments difícils i tant el govern de l’estat, com el de la Generalitat, i els mateixos governs locals ens estem adaptant tant ràpid com podem a una realitat complexa i canviant. No obstant, cal aprendre dels darrers mesos, anticipar-nos i informar a la població amb la màxima claredat possible per afrontar de la millor manera els propers reptes.