40 anys de lluita feminista, felicitats Casal de la Dona!

Dissabte passat va tenir lloc l'acte de celebració del 40è aniversari del Casal de la Dones, comparteixo amb aquesta entrada amb la meva intervenció: 

"Felicitats a totes, avui és un dia de felicitació col.lectiva, i personalment, ho valoro per dos motius principalment. 

Primer, pel gran èxit de la manifestació d’ahir 8 de març. Ahir vam viure una magnífica representació del que les dones som capaces de fer, ahir vam ser moltes les que vam sortir al carrer per cridar ben fort que no estem disposades a continuar suportant la ferma xacra que el patriarcat ens imposa. Una xacra de desigualtat i opressió que ens mata, ens vulnera i ens tracta com a ciutadana de segona.

Ahir moltes dones, i el que em va encantar, moltes dones joves, van sortir al carrer, mostra també del bon estat de salut del moviment feminista, que suma forces, des de l'alegria combativa que ens caracteritza, que ens fa úniques a cadascuna a de nosaltres, des de la nostra pluralitat i la nostra diversitat.

I deia que ens hem de felicitar per dos motius, i el segon, com no podria ser d’una altra manera, tinc l’oportunitat de felicitar de manera especial a les dones del Casal de la dona. El que vam viure ahir, no s’explicaria sense l’esforç i la consciència de les dones que van treballar i van lluitar la defensa dels drets de totes nosaltres fa 40 anys . Gràcies a la vostra lluita avui podem gaudir d’uns drets que moltes dones arreu del món encara no poden exercir. 

Divorci, avortament, accés als anticonceptius, o fins i tot obrir un compte corrent a un banc eren accions negades a les dones. I en un moment d’efervescència després de la mort del dictador, vau ser pioneres en la defensa i la lluita pels drets de totes vosaltres, de totes nosaltres. Ahir també ens vam manifestar per donar-vos les gràcies. Gràcies de tot cor, per trencar sostre de vidre, però sobretot, per obrir-nos camí, per lluitar per nosaltres, i per educar-nos per a continuar fent-ho.

  

D’altra banda, m’agradaria explicar-vos la meva vinculació personal amb el casal de la dona. De la mà de la Conxita Fernández, vaig començar a impartir classes d’informàtica amb 20 anys. Com a jove, vincular-me al casal va ser una experiència de vida, va despertar la meva consciència de la necessitat de la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones, vaig aprendre a reconèixer la desigualtat, i dic que va ser una experiència vital perquè des de llavors, la consciència de gènere, m’acompanya en tot allò que faig. Gràcies a vosaltres vaig descobrir que això no era altra cosa que el Feminisme.

Adquirir aquesta consciència; conèixer les dones del casal de qui em sento companya i amiga, ha estat enriquidor en tots els sentits; una amalgama de dones diverses aprenent les unes de les altres. La informàtica, la tertúlia, el ioga, la formació....en el fons eren, si em permeteu dir-ho així ja que estem entre amigues, tot eren excuses... excuses per a empoderar-nos, creant una xarxa indestructible, que era el veritable objectiu....el que ara li diem sororitat. A tot li hem posat nom, i el casal de la dona porta generant sororitat i emporderant a les santfeliuenques des del 1979.

És per això que el Casal és un referent, no només a la nostra ciutat sinó arreu del Baix Llobregat, que sempre ha estat una comarca punta de llança de les reivindicacions socials. Gràcies a les dones compromeses del Casal, es va poder Iniciar el pioner Planning o establir una Xarxa contra la violència masclista,

Una feina impagable i un treball que cal posar en valor, sobretot perquè no cada dia es fan 40 anys. Moltes felicitats!

Gràcies especialment, i perdoneu si em deixo a moltes protagonistes, a la Margarita Junqué, la Maria Comellas, la Mercè Fernández, la Vicky Lebrón, la Paquita Cano i a la Sacri Ojeda. Gràcies per treballar plegades, m'encanta escoltar-vos, aprendre de vosaltres i de les vostres experiències i dels vostres sabers. Us demano que un dia, m'expliqueu bé tot el muntatge i les aventures de la construcció del planning, un projecte trencador amb el que vau facilitar l'áccés a la salut sexual i reproductiva de moltes dones. 

D'altra banda, també felicitar a la Fermina Recio, la Conxita Fernández, l'Alba GArcia, la Marda Torre i a la Vicky Santiago (que la trobem molt a faltar). Gràcies per refundar el casal, i per donar resposta a tota una sèrie de necessitats a moltes dones i acompanyar-les en diferents processos vitals. Per contribuir en la construcció de la xarxa contra les violències masclistes, tan necessària a dia d'avui on el masclisme ens continua matant.

També, com a regidora de Dones i polítiques d'igualtat, vull agrair la feina de moltes dones que van seguir el vostre camí associant-se i que contribueixen en al nostra ciutat en la construcció d'un feminisme interseccional, que treballa per la inclusió de totes les dones més enllà del seu origen o de la seva orientació sexual o de gènere. Gràcies a:

• Dones 21, per la seva feina d'alfabetització i empoderament a dones migrades, i per moltes altres activitats  que organitzen. 
• Espai de dones, per donar rellevància a la creació de les dones, 
• Sant Feliu Feminista, per la necessària lluita combativa i rebel, 
• Construïm idees, per teixir aliances literalment, 
• al Cercle de Belles arts, per treballar per posar en valor les arts de les dones, 
• A les dones de l'Escola d'Adults, que lluiten des de l'àmbit de l'educació, 
• a Dones amb veu, per la bellesa i la sensibilitat amb la treballen tot allò que fan, 
• a Trans Baix Power, per donar visibilitat a la realitat transsexual* i transgènere
• a les dones de l'aavv Falguera, per sumar-se a la lluita feminista i empoderar les dones del barri
• a Fibro Baix, per fer visible i treballar pels drets de les dones en l'àmbit de la salut

Juntes teixim una xarxa i treballem per un Sant Feliu més just i més igualitari. Companyes, llarga vida al feminisme i llarga vida al casal de la dona de Sant Feliu.  Seguirem manifestant-nos, seguirem treballant els 365 dies de l’any contra la justícia patriarcal, contra el masclisme, contra l’assetjament sexual, contra les violències masclistes, la  contra la precarietat laboral, contra els dèficits de representació de les dones, contra la manca de conciliació, i contra minimització de les nostres veus. 

Si el masclisme ens ataca, es perquè ens tenen por. Nosaltres ja no en tenim companyes, i és sobretot gràcies  a vosaltres

Juntes som imparables!!

 Visca el casal de la dona!!

Per 40 anys més!!"