Francesc Macià: una plaça nova i millor

Hem tingut una tardor amb moltes pluges. De fet, les dades indiquen que les pluges d’aquest any a Catalunya no s’havien vist des de 1914. Un dels temes que més m’han preocupat durant aquesta etapa ha estat si tanta aigua afectaria a l’aparcament soterrani de la plaça Francesc Macià, i de quina manera han afectat al desenvolupament de l’obra.

De fet, ja fa anys que la comunitat de propietaris del pàrquing havia posat de manifest filtracions d’aigua quan plovia, i fins i tot aquestes filtracions havien afectat a columnes de l’aparcament. A més de solucions puntuals, els tècnics municipals havien posat de manifest que l’única solució definitiva era impermeabilitzar de nou tota la plaça. I això requeria, forçosament, aixecar tota la plaça. Va ser quan el ple municipal va acordar per unanimitat la remodelació de la plaça al novembre de 2012 i iniciar el diàleg amb el veïnat i la comunitat del pàrquing per fer un projecte executiu d’obres. Un projecte  d’obres que es va aprovar al febrer de 2017, amb 19 vots a favor i 2 en contra. Unes obres que, després d’alguns retards que hem explicat als veïns i veïnes en la comissió de seguiment, estan finalitzant i deixant una plaça nova i millor.

Que és nova, és evident. Per què dic que és millor?

En primer lloc, perquè ha resolt el problema principal que havia de resoldre: les filtracions a l’aparcament. Després de la pluja torrencial del 15 de novembre hi va haver una filtració mínima en un punt molt concret, que al dilluns següent ja es va resoldre. Crec que és clar que hem superat la prova del cotó, i que podem estar tranquil·les per molts anys en aquest aspecte.

En segon lloc, perquè la plaça és completament accessible i segura en tots els seus punts. Ha millorat en il.luminació, no té cap barrera arquitectònica: ni escales, ni pendents inassumibles com l’antiga rampa, més curta i costeruda, que donava al carrer Doctor Brugaroles.

En tercer lloc, perquè la plaça és més àmplia en tota la seva extensió. La zona de jocs infantils és més àmplia i segura, la cantonada amb carrer Roses, davant l’acadèmia de dansa, s’obre millor a la plaça i hi dóna una nova perspectiva, la separació entre fanals i façanes és més gran i dóna més sensació d’amplitud.

En quart lloc, perquè resol altres problemes de funcionament de la plaça i l’aparcament, com ara l’accés per escales que dóna a la Rambla, que era un racó fosc i brut, i avui està convenientment cobert i arreglat.

I, en cinquè i darrer lloc, perquè és el fruit d’un acord ampli entre veïnat, arquitecte i ajuntament, que ha permès tenir una plaça amb més personalitat i més bonica, tot i que accepto que aquesta afirmació és més subjectiva. M’imagino les plantes que s’hauran d’enfilar per la malla que hi ha entre els fanals i ja hi veig les flors a la primavera i l’ombra a l’estiu.

Vull destacar també que una petita placa recordarà que aquesta plaça, com la plaça de la Salut, va ser aconseguida per la lluita veïnal de finals dels anys setanta, com ho va ser també la plaça de la Salut. Sant Feliu no pot deixar de recordar i agrair a les persones que, organitzades en l’AVV Roses Castellbell que s’acabava de crear, van guanyar aquest espai públic per a la ciutat i el van salvar de l’especulació urbanística del moment.

Sóc molt conscient que han estat unes obres difícils. Ho he pogut constatar perquè les he anat seguint de prop amb la comissió de seguiment, de la mateixa manera que abans havia participat en els diàlegs anteriors per a la redacció del projecte. Demano disculpes per les molèsties ocasionades, que ja estan arribant a la seva fi, i que ben aviat seran història, quan els veïns i veïnes de la plaça i el conjunt de la ciutadania de Sant Feliu en puguin fer ús a partir d'ara.... i per molts anys!

Per últim, dir-vos que aquest dissabte 23 de febrer, amb la implicació de les entitats que treballen i hi participen a l'entorn. Us hi esperem!!