Habitatge públic tutelat a Mas Lluí

Al ple municipal d’ahir a la nit, vam aprovar inicialment la modificació de planejament que permetrà ubicar un equipament destinat a habitatge tutelat a la parcel·la situada darrera de l’Institut Olorda, entre els carrers Marquès de Monistrol, Clementina Arderiu i Joan de Batlle.

Aquest espai, dedicat ara a aparcament provisional, va ser una cessió d’equipaments amb l’ordenació de Mas Lluí, aprovada definitivament, i contemplava els usos Cultural, Recreatiu i Associatiu. Al 2006, es van ampliar els usos a escolar i preescolar, preveient una escola de primària, que finalment es va ubicar on actualment hi ha l’escola Martí i Pol.

La vida al Mas Lluí es comença a instal·lar a finals del anys 90, jo mateixa, amb la meva família ens vam traslladar al final del carrer Roses a l’any 99, i des de llavors el barri ha crescut de la mà d’una població originària d’altres poblacions properes i de moltes famílies de Sant Feliu. És un barri amb una mixtura enriquidora, amb una gran dotació de sòl d'equipaments, ja que el govern del moment liderat pel Cesc Baltasar el va dotar de molt habitatge de protecció oficial, en diferents tipologies i amb diferents operadors (Generalitat, cooperatives d’habitatge i també sector privat). Tot l’habitatge protegit va ser en règim de venda, excepte alguns edificis destinats a lloguer gestionats per la Generalitat de manera que moltes famílies es van poder beneficiar, però en aquell moment, no es va optar per fomentar a Sant Feliu l’existència d’un parc  d’habitatge públic.

Actualment, un cop colpejats per la crisi-estafa immobiliària, que tant de mal està fent a les nostres famílies pel que fa a la garantia del dret a l’habitatge, som plenament conscients que cal dotar-nos d’un parc d’habitatge públic, per poder intervenir i treballar l’habitatge des de la perspectiva d’un dret fonamental, i no com una mercaderia d’ús especulatiu.

Sota aquesta màxima vam treballar el text del Pla d’Habitatge 2017-2022 aprovat al juny del 2017, i que preveu diferents tipus d’accions, ja sigui en la línia de l’àmbit social, com en les urbanístiques i de promoció amb l’objectiu de dotar-nos d’un parc d’habitatge públic. La modificació de planejament d’ahir, és una de les accions contemplades en el pla, i us passo a explicar en què consisteix, a partir de la resposta a diferents preguntes que ahir van sorgir en el ple.

Per què habitatge tutelat?

La diagnosi del Pla d’Habitatge constata que cal habitatge per gent gran a Sant Feliu. Vivim en una ciutat on ara per ara no tenim una població envellida, però  la nostra piràmide es va invertint, en tot cas i sense dubte, aquest és un equipament necessari,  per gent gran autònoma (a partir de 65, jo als meus pares no els considero gent gran...), que pugui dur a terme un projecte autònom i alhora poder gaudir de diferents serveis comuns com consergeria, manteniment, neteja, cuina o serveis d’atenció domiciliària.    

Hem de formar part i ser motor de canvi alhora d’entendre el dret a l’habitatge, hem de trencar amb la idea imposada de la propietat privada com a únic camí viable i acceptat culturalment; deixar de concebre l’habitatge com un bé privat, per a considerar-lo un dret des d’una perspectiva d’usos col·laboratius i cooperatius dels espais. 

Per què al Mas Lluí i no a tovalloles?

A Sant Feliu tenim la sort de poder anar caminant des de qualsevol punt fins al centre en 15 minuts. Argüir en contra d’ubicar aquest equipament a Mas Lluí per la seva llunyania del centre, amb tots els respectes, és voler trobar una excusa sense fonament i demostra un poc coneixement de la realitat física de la nostra ciutat.

És cert que el planejament de tovalloles aprovat pel govern Vázquez,  preveia una remunta al centre cívic Les Tovalloles per fer pujar un edifici fins a 7 alçades per destinar-les a habitatge tutelat. Sincerament, trobo que com a reserva de sostre està bé, però que situar  un equipament d’aquesta gran alçada entre els dos barris més densos de la nostra ciutat, com són La Salut i Can Calders, no és una bona idea, i respon a una lògica urbanística d’altres temps; quan el govern liderat pel PSC amb Vázquez com a alcalde; i Alegre com a regidor d’urbanisme (ara curiosament candidats per Veïns i per Ciutadans respectivament), van optar per un impulsar un urbanisme depredador del territori. Com demostren el projecte executat de Hoestch, i els per sort aturats projectes de Torrent del Duc que requalificava de zones verdes per fer habitatges al Mas Lluí, o la modificació aturada prevista pel post soterrament on el model de Vázquez-Alegre construïa edificis de 14 plantes a la plaça de l’estació.

Com serà el projecte edificatori?

La modificació de planejament preveu un màxim de metres de sostre, de planta baixa i quatre alçades, sense definir el projecte en concret, però sí marcant l’espai on anirà el futur equipament d’habitatge dotacional seguint la línia edificatòria del carrer Marquès de Monistrol.

La planta baixa d’aquest equipament, igual que les zones enjardinades, seran destinades a equipament públic de gaudi de tota la ciutadania, entenent que no només les persones que visquin als habitatges en podran fer ús, sinó que es podran programar activitats per a tothom.

Quina serà la gestió?  

Hem de formar part i ser motor de canvi a l’hora d’entendre l’habitatge com un dret, hem de trencar amb la idea imposada de la propietat privada com a únic camí viable i acceptat culturalment; deixar de concebre l’habitatge com un bé privat, per a considerar-lo un dret des d’una perspectiva d’usos col·laboratius i cooperatius dels espais. 

La gestió de l’habitatge des de la visió d’equipament públic, ens dóna peu a treballar en aquesta línia. Ara és el moment d’identificar correctament quins seran els serveis d’aquest nou equipament, i fer-ho de manera participativa, i implicant a la Mesa Social de l’Habitatge, creada dins el marc del Pla Local d’Habitatge.

Aquesta fórmula també revertirà directament en l’augment dels pisos disponibles en la borsa de lloguer social de l’oficina municipal d’habitatge, ja que les persones que hi vulguin accedir, que tinguin una vivenda en propietat (que no tinguin necessitats socials ni familiars directes en el pis que deixen), hauran de posar el seu pis en aquesta borsa de la que es podrà veure també molt beneficiada la nostra ciutadania. 

Què passarà amb l’aparcament?

La resposta a aquesta pregunta la trobem dins l’estudi global de ciutat que estem realitzant com a treballs previs dins l’Oficina tècnica del soterrament. Quan s’inici l’obra, i també de cara a futur, la realitat dels aparcaments a la ciutat canviarà. Ara estem estudiant quines afectacions hi haurà durant l’obra en matèria d’aparcaments, i alhora estem buscant i definint solucions que vagin encaminades a ser el més definitives possibles. En el moment on aquesta parcel·la ara destinada a aparcament provisional, esdevingui equipament d’habitatge tutelat, ja tindrem estudiat, debatut i també tindrem implantades solucions alternatives i de proximitat a l’aparcament dins el barri de Roses Castellbell que ara utilitza intensivament aquesta zona.

En definitiva, aquest és un projecte il·lusionant i de canvi, que millorarà substancialment la vida de moltes persones de la nostra ciutat i un gran pas endavant en la lluita pel dret a l'habitatge.