Que no s'apagui la llum d'Elna






Ahir a la tarda vam inaugurar l'exposició sobre la maternitat d'Elna que estarà a la sala Joana Raspall de la biblioteca fins el dia 10 de setembre. Aquesta exposició elaborada per la Fundació Cipriano Garcia i per la federació de pensionistes de CCOO, tal i com va dir ahir la Rosa Sans, pretén promoure, a través de l’exemple de la maternitat d’Elna, els valors de la solidaritat, l'empoderament de les dones i el dret a la memòria històrica com a eixos importants en la construcció d’una Europa més sòlida i més respectuosa amb els Drets Humans.

A la xerrada vam poder comptar amb l’explicació de la Maria Jesús Bono, qui fou directora de Memorial Democràtic de la Generalitat en un moment cabdal en la recuperació de la nostra memòria recent. I també amb les intervencions de la Rosa Sans, presidenta de la Fundacio Cipriano Garcia, i l’Estrella Pineda, de la federació de pensionistes i jubilats de CCOO.

Us deixo la meva intervenció en la presentació de l’acte d’ahir,

“Inaugurem  l’exposició “Que no s’apagui la llum d’Elna. Una ïlla de pau en mig d’un oceà de destrucció”. Aquesta és la definició que la suïssa Elisabeth Eidenbenz feia de la Maternitat que ella mateixa va comprar i dirigir al Rosselló (França) i en la que va salvar la vida de quasi 600 infants i les seves mares.

Aquests infants eren els fills i filles de les prop de 400.000 persones refugiades i exiliades que fugien de la guerra civil i la dictadura espanyola, que van acabar malvivint en condicions inhumanes en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes. Algunes de les dones embarassades van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. Per desgràcia, no totes la van tenir. L'índex de mortaldat infantil superava el 95% al camps. Per contra, enmig d’aquest horror, Eidenbenz va crear una maternitat, on les dones embarassades no havien de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.

La Gestapo arrestà Eidenbenz i el Govern nazi féu tancar la Maternitat l'abril del 1944, però per sort Eindebenz va sobreviure per veure reconeguda la seva gran tasca. L'any 2001, diversos d'aquells nens i nenes a qui havia salvat la vida la van localitzar i homenatjar, i al 2005 l'Ajuntament d'Elna adquirí l'edifici de la Maternitat amb l'objectiu de preservar-ne la memòria com a exemple d'iniciativa humanitària.  En reconeixement a la seva tasca humanitària, Eidenbenz va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2006; la Cruz de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad Social de mans de la reina Sofia el 2006; i la Legió d'Honor concedida per l'Estat francès l'any 2007.

Va ser en aquests moments en que el llegat d’Elna va ser redescobert i posat en valor, gràcies en gran part també a la investigació i suport del Memorial Democràtic, que no només va col·laborar a que Elna no es perdés en l’oblit, sinó a tota la recuperació de la història de l’exili republicà, amb apostes tan necessàries com el Museu de l’exili de la Jonquera. A continuació, tindrem el privilegi d’escoltar, encara que se li ha demanat fora de programa, a la Maria Jesús Bono, directora del memorial en uns moments en que el memorial va ser la punta de llança de la recuperació de la memòria col·lectiva de Catalunya. Que no s’apagui la llum d’Elna, neix de la voluntat de mantenir aquest esperit.



Quan em vaig assabentar de l’existència d’aquesta exposició, de la mà de la companya Loren Rider, que em va portar el tríptic; des de la regidoria de dones ens vam començar a moure immediatament per portar-la a Sant Feliu. També el company Jesús Ortiz de seguida em va explicar aquesta iniciativa de Comissions Obreres. De CCOO ens acompanyen avui, i vull agrair la seva participació, la Rosa Sans i l’Estrella Pineda. Elles parlaran sobre com va sorgir la idea de fer aquesta exposició que s’ha fet  conjuntament amb gent de la memòria històrica del sindicat de CCOO i la federació de pensionistes també de CCOO. La Rosa Sans és la directora de la Fundació Cipriano García i l’Estrella Pineda és de la federació de pensionistes i jubilats de CCOO.

A Sant Feliu tenim un vincle especial amb la Maternitat d’Elna, com no pot ser d’una altra manera en una ciutat que se sent defensora dels valors republicans i les llibertats. L’anterior mandat, la aleshores regidora de dones Conxita Fernández ,  va organitzar diverses visites a Elna que van ser un èxit d’assistència. Una visita que ha obert dues vegades els actes de celebració del Dia Internacional de les Dones. 



Per acabar, només dir-vos que cada dos anys es realitza una trobada de nenes amb el nom d'Elna, en homenatge a la maternitat suïssa que va acollir les republicanes refugiades. El proper any hi seré, ja que la meva filla petita porta aquest nom preciós i carregat de significat, però sobretot d'esperança en que un mon millor és possible. A la darrera trobada d'Elnes, quan la meva encara no havia nascut, l'alcalde de la localitat francesa va dir unes paraules a les que em sumo: "Quan aquí hi havia guerra, la frontera era al coll del Portús, a Cervera i a Prats de Molló. Avui dia, el Mediterrani és la nova frontera. Ens escau tenir un pensament per a les persones que fugen del seu país i de situacions difícils".”




Comentarios

Entradas populares