Catalunya un sol poble
Bona Diada a tots i a totes,
Avui, degut a les vacances de l'alcalde, he tingut l'oportunitat de fer la intervenció institucional com a alcaldessa accidental. Ho comparteixo amb vosaltres,
"Em plau donar-vos la benvinguda com a alcaldessa accidental a l’acte institucional de la Diada que celebrem a Sant Feliu de Llobregat.
La Diada de l’11 de Setembre és el dia que reivindiquem les nostres llibertats, les nostres institucions, el nostre autogovern i el nostre dret a l’autodeterminació. Celebrem l’11 de setembre vinguem d’on vinguem, parlem la llengua que parlem com a expressió de què Catalunya és un sol poble.
Catalunya va veure les seves aspiracions de més autogovern i de reconeixement com a nació frustrades per una denúncia del PP al Tribunal Constitucional i per la sentència del mateix, que trencava el pacte de Catalunya amb l’Estat, vulnerant la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya expressada en referèndum al 2006.
Ara, després de l’1 d’octubre de 2017 que va marcar un altre punt d’inflexió, ens trobem en un dels moments més transcendents de la nostra història pel que fa a les relacions amb l’Estat. L’encaix a l’Estat és qüestionat per la majoria de la ciutadania de Catalunya. Gran part de la societat catalana advoca per una solució democràtica i dialogada. És el diàleg i la celebració d’un referèndum pactat, la solució que genera un major consens social. I si bé aquesta via es presenta amb moltes dificultats, altres que s’han transitat s’han demostrat estèrils i doloroses; doncs el cost social i personal ha estat massa alt com per assumir-lo: pèrdua de competències, empresonaments injustos, etc; que demostren que no és mitjançant la judialització del problemes polítics com es pot abordar la seva solució, que cal que també sigui política.
Esperem que els actuals governs (espanyol i català) reverteixin aquesta situació, desenvolupant i activant un diàleg obert i constructiu. La societat catalana ha demostrat una gran capacitat de generar iniciatives i mobilitzacions ciutadanes per fer front als reptes socials i nacionals. Com apuntava a l’inici, les manifestacions històriques a favor del dret a decidir i de la sobirania de Catalunya, l’1 d’octubre o les concentracions per la llibertat dels presos i preses¸ són l’expressió de què ens trobem en un nou temps polític, un temps en el que cal qüestionar-ho tot: les relacions amb l’Estat però també el sistema polític i l’ordre social i econòmic, on les persones estiguin al centre de la política.
A títol personal, aquesta Diada Nacional de Catalunya és especial per a mi, ja que parlo per primera vegada a l’acte institucional com a alcaldessa accidental, i vull explicar que sempre he reivindicat el dret a l’autodeterminació dels pobles, de tots; i vull refermar el meu compromís amb el dret a decidir del poble de Catalunya i en la necessitat d’exercir aquest dret mitjançant un referèndum legal com a únic camí per resoldre democràticament el conflicte obert amb l’Estat i per avançar cap a la sobirania de Catalunya; ara mateix molt tocada per l’aplicació de l’article 155, que mai més volem veure aplicat sobre les nostres competències.
I aquest, ha de ser un camí inclusiu. Cal sumar el major nombre possible de voluntats compromeses amb el principi democràtic del dret de les catalanes i els catalans a decidir lliurement el futur. Avui com ahir és fonamental que la societat catalana, amb tota la diversitat de sentiments de pertinença i d’objectius nacionals plurals, continuï essent un sol poble que avanci cap a una Catalunya on les persones estiguin al centre de la política. És més, estic segura que les diverses sensibilitats nacionals, federals, confederals i independentistes, etc; que tenen com a punt de trobada la necessitat de l’exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum amb garanties, haurien de retornar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que es va dinamitar equivocadament.
L’objectiu ha de ser doncs, ampliar i enfortir la majoria social i política favorable a l’exercici del dret a decidir i cohesionar la nostra societat. La confrontació ideològica no hauria de ser entre les diferents expressions del catalanisme sinó entre els qui accepten el dret democràtic a decidir i els que el volen impedir. I cal fer molta pedagogia perquè tothom se senti còmode amb la idea de poder expressar lliurement la seva opció. Però no d’una manera cega, sinó fruit d’un procés de reflexió, que ens permeti debatre i valorar pros i contres de cada opció, en un debat seriós i tranquil sobre el model de país que volem. Res impossible, Escòcia n’és un exemple.
També vull afegir que crec -seguint aquesta línia d’intentar fer pedagogia, convèncer i evitar la fractura social-; que les mobilitzacions d’aquest 11 de Setembre haurien de ser més unitàries, inclusives i representatives de la pluralitat que s’expressa en la societat. Més que mai cal sumar totes aquelles persones favorables al dret a decidir, estiguin a favor de la independència, d’establir una nova relació amb l’Estat o simplement a favor del dret democràtic a ser consultades.
Per acabar vull emplaçar als actuals governs de l’Estat i de Catalunya a retornar al diàleg polític, del que s’ha obert alguna petita escletxa en els darrers temps; i fer èmfasi en la necessitat de consolidar-lo, doncs el diàleg és l’únic camí possible en la resolució de conflictes. I vull demanar valentia a l’actual Govern de l’Estat, perquè permeti l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya a través d’una consulta.
I finalment, com no podia ser d’una altra manera, vull tenir unes paraules de record per a totes les persones encausades, i sobretot per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raúl Romeva, Joaquim Forn, i Carme Forcadell, i per a totes les persones injustament empresonades; us volem a casa el més aviat possible."
Gràcies, visca Sant Feliu i visca Catalunya
Lidia Muñoz Cáceres Alcadessa
Accidental 11 de Setembre de 2018
Avui, degut a les vacances de l'alcalde, he tingut l'oportunitat de fer la intervenció institucional com a alcaldessa accidental. Ho comparteixo amb vosaltres,
"Em plau donar-vos la benvinguda com a alcaldessa accidental a l’acte institucional de la Diada que celebrem a Sant Feliu de Llobregat.
La Diada de l’11 de Setembre és el dia que reivindiquem les nostres llibertats, les nostres institucions, el nostre autogovern i el nostre dret a l’autodeterminació. Celebrem l’11 de setembre vinguem d’on vinguem, parlem la llengua que parlem com a expressió de què Catalunya és un sol poble.
Catalunya va veure les seves aspiracions de més autogovern i de reconeixement com a nació frustrades per una denúncia del PP al Tribunal Constitucional i per la sentència del mateix, que trencava el pacte de Catalunya amb l’Estat, vulnerant la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya expressada en referèndum al 2006.
Ara, després de l’1 d’octubre de 2017 que va marcar un altre punt d’inflexió, ens trobem en un dels moments més transcendents de la nostra història pel que fa a les relacions amb l’Estat. L’encaix a l’Estat és qüestionat per la majoria de la ciutadania de Catalunya. Gran part de la societat catalana advoca per una solució democràtica i dialogada. És el diàleg i la celebració d’un referèndum pactat, la solució que genera un major consens social. I si bé aquesta via es presenta amb moltes dificultats, altres que s’han transitat s’han demostrat estèrils i doloroses; doncs el cost social i personal ha estat massa alt com per assumir-lo: pèrdua de competències, empresonaments injustos, etc; que demostren que no és mitjançant la judialització del problemes polítics com es pot abordar la seva solució, que cal que també sigui política.
Esperem que els actuals governs (espanyol i català) reverteixin aquesta situació, desenvolupant i activant un diàleg obert i constructiu. La societat catalana ha demostrat una gran capacitat de generar iniciatives i mobilitzacions ciutadanes per fer front als reptes socials i nacionals. Com apuntava a l’inici, les manifestacions històriques a favor del dret a decidir i de la sobirania de Catalunya, l’1 d’octubre o les concentracions per la llibertat dels presos i preses¸ són l’expressió de què ens trobem en un nou temps polític, un temps en el que cal qüestionar-ho tot: les relacions amb l’Estat però també el sistema polític i l’ordre social i econòmic, on les persones estiguin al centre de la política.
A títol personal, aquesta Diada Nacional de Catalunya és especial per a mi, ja que parlo per primera vegada a l’acte institucional com a alcaldessa accidental, i vull explicar que sempre he reivindicat el dret a l’autodeterminació dels pobles, de tots; i vull refermar el meu compromís amb el dret a decidir del poble de Catalunya i en la necessitat d’exercir aquest dret mitjançant un referèndum legal com a únic camí per resoldre democràticament el conflicte obert amb l’Estat i per avançar cap a la sobirania de Catalunya; ara mateix molt tocada per l’aplicació de l’article 155, que mai més volem veure aplicat sobre les nostres competències.
I aquest, ha de ser un camí inclusiu. Cal sumar el major nombre possible de voluntats compromeses amb el principi democràtic del dret de les catalanes i els catalans a decidir lliurement el futur. Avui com ahir és fonamental que la societat catalana, amb tota la diversitat de sentiments de pertinença i d’objectius nacionals plurals, continuï essent un sol poble que avanci cap a una Catalunya on les persones estiguin al centre de la política. És més, estic segura que les diverses sensibilitats nacionals, federals, confederals i independentistes, etc; que tenen com a punt de trobada la necessitat de l’exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum amb garanties, haurien de retornar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que es va dinamitar equivocadament.
L’objectiu ha de ser doncs, ampliar i enfortir la majoria social i política favorable a l’exercici del dret a decidir i cohesionar la nostra societat. La confrontació ideològica no hauria de ser entre les diferents expressions del catalanisme sinó entre els qui accepten el dret democràtic a decidir i els que el volen impedir. I cal fer molta pedagogia perquè tothom se senti còmode amb la idea de poder expressar lliurement la seva opció. Però no d’una manera cega, sinó fruit d’un procés de reflexió, que ens permeti debatre i valorar pros i contres de cada opció, en un debat seriós i tranquil sobre el model de país que volem. Res impossible, Escòcia n’és un exemple.
També vull afegir que crec -seguint aquesta línia d’intentar fer pedagogia, convèncer i evitar la fractura social-; que les mobilitzacions d’aquest 11 de Setembre haurien de ser més unitàries, inclusives i representatives de la pluralitat que s’expressa en la societat. Més que mai cal sumar totes aquelles persones favorables al dret a decidir, estiguin a favor de la independència, d’establir una nova relació amb l’Estat o simplement a favor del dret democràtic a ser consultades.
Per acabar vull emplaçar als actuals governs de l’Estat i de Catalunya a retornar al diàleg polític, del que s’ha obert alguna petita escletxa en els darrers temps; i fer èmfasi en la necessitat de consolidar-lo, doncs el diàleg és l’únic camí possible en la resolució de conflictes. I vull demanar valentia a l’actual Govern de l’Estat, perquè permeti l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya a través d’una consulta.
I finalment, com no podia ser d’una altra manera, vull tenir unes paraules de record per a totes les persones encausades, i sobretot per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raúl Romeva, Joaquim Forn, i Carme Forcadell, i per a totes les persones injustament empresonades; us volem a casa el més aviat possible."
Gràcies, visca Sant Feliu i visca Catalunya
Lidia Muñoz Cáceres Alcadessa
Accidental 11 de Setembre de 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada