PEPNat i Torrent del Duc. Ordenació del territori i protecció dels nostres espais naturals

Ahir a la nit, al Ple municipal, vam donar un pas molt important en l’ordenació de la ciutat, que tanca un capítol important en la nostra història recent. Em refereixo a configuració de l’espai al final del carrer Mataró, comprès entre la via del tren i el límit del Parc de Collserola, l’àmbit conegut com a Torrent del Duc.

Els debats en el ple sobre aquest espai, centrats en un inici en la desclassificació dels sòls 21 (sòls urbanitzables que preveia el Pla General Metropolità de 1976, actualment dins i fora del parc), es remunten al 2002,  quan es va aprovar un avanç de planejament per unanimitat en el ple. Des d’aleshores aquesta qüestió ha estat objecte constant i latent de debat polític a la nostra ciutat, i finalment, hem aconseguit una modificació de planejament  que maximitza els objectius d’interès públic, de recuperació de l’àrea de contacte amb la serra de Collserola, i alhora amb l’equilibri territorial amb la creació d’una àrea d’activitat econòmica.

Sant Feliu de Llobregat ha crescut urbanísticament des de la recuperació de la democràcia de forma compacta, sense barris dispersos o marginals.  El PSUC, i després ICV-EuiA, gràcies a la participació activa de les veïnes i els veïns, hem treballat per una ciutat cohesionada, amb equipaments públics i zones verdes de qualitat, i amb uns polígons industrials dinàmics, ben comunicats amb la resta de l’Àrea Metropolitana.

L’esforç per a la millora dels nostres carrers, places, equipaments i jardins és constant, com evidencia totes les inversions que hem dut a terme des de 2011, que han comptat amb la participació ciutadana ha proposat i hem posat al dia equilibrant les inversions a tots el barris i amb la mateixa qualitat urbana.

En paral·lel al treball municipal, no hem de deixar de banda la lògica metropolitana en la que estem immerses, aprofitant sempre les sinergies creades entre municipis veïns. Des de la Declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola a l'any 2010, quedava pendent la redacció del Pla Especial (PEPNat) que ordenés i regulés els usos i les activitats d'acord amb els objectius del Parc Natural de protecció, conservació, millora del patrimoni natural i dels valors del parc. 

Des de 2015, des del govern municipal hem estat molt actius amb l’Àrea Metropolitana i la Generalitat en la redacció del PEPNAt, que permetrà la recuperació del mosaic d'usos al parc, i que potenciarà  l’agricultura, l’aprofitament forestal, la restauració de les masies i la protecció dels llocs d’interès ambiental siguin possibles. 

El nou planejament de protecció de Collserola que s’ha aprovat  inicialment en el mes de juliol a l’Area Metropolitana de Barcelona (amb el suport de tots els grups, i l’abstenció del PP), contempla en el cas de Sant Feliu, la protecció del connector biològic entre la Serra i el riu Llobregat, travessant els paratges del torrent de Can Miano i les zones verdes del polígon el Pla.  Aquest planejament també preveu l’eliminació de totes les reserves viàries i de tots els sòls urbanitzables (els sòls clau 21) que encara amenaçaven la conservació del Parc Natural. Aquesta decisió que s’ha pres des de la valentia municipal de no compensar o indemnitzar a aquests propietaris, perquè legalment no estàvem obligats. Opció que dissortadament altres ciutats properes no van fer anteriorment i els van atorgar sostre edificable fora del Parc Natural.

Pel que fa als terrenys situats entre els límits del Parc Natural i el polígon el Pla, s’ha creat el sector urbanitzable del Torrent del Duc Sud, de dimensions més reduïdes que en la proposta d’Avanç de Pla, aprovada en el ple municipal de gener de l’any 2017. En l’Avanç de Pla, la superfície de sòl urbanitzable era de 15’5 hectàrees, i ara és de només 10’6 hectàrees. Per tant 5 hectàrees quedaran com a sòl forestal per consolidar la seva funció de preparc.

Aquests terrenys han patit una forta afectació humana al llarg dels últims 60 anys.  Primer amb activitats extractives i bòbiles, i posteriorment amb la implantació de tallers i magatzems sense llicències, a l’espera que en un futur es legalitzessin.   Es tracten de finques que són totes privades, en la qual s’han obert expedients de disciplina urbanística contra aquells usos més pertorbadors de l’entorn.

Modificació aprovada inicialment a l'AMB, juliol 2018 

La proposta de planejament que s’ha aprovat inicialment ara preveu que el 62% d’aquesta superfície (66.218 m2 de sòl) esdevingui pública, majoritàriament com a zones verdes en contacte directa amb Collserola, i un equipament que s’integri en l’entorn.  L’altre 38% de superfície (40.456 m2 de sòl), estaran dedicats a activitats industrials netes, oficines i carrers, que permetin entrelligar i completar el polígon industrial del Pla i de les Grasses.  El sostre màxim previst és de 35.000 m2 que és el viable econòmicament perquè el sector es pugui desenvolupar, atès que ha de fer front a costos d’urbanització significatius, com moviments de terra per refer els desnivells de les antigues extraccions, soterrar línies elèctriques i habilitar zones verdes públiques.

Lluny queda la proposta de planejament urbanístic municipal de l’any 2010 (que trobeu al plànol més abaix), que gràcies a la mobilització ciutadana es va poder paralitzar, i que vam desestimar nosaltres al govern al 2015. Aquella modificació que preveia una superfície de 24’7 hectàrees (en l`àmbit del Torrent del Duc, amb un sostre de 200.000 m2 edificables, sense zones verdes ni equipaments. A més, afectava a altres barris, requalificava zones verdes de Mas Lluí per fer habitatges i  incorporava un vial pel mig de Collserola fins la cimentera. Tota una actuació desproporcionada i aberrant que corresponia a una fórmula depredadora de tractament de territori, i que hem de tenir present que encara perviu en l'imaginari de certes forces polítiques. 

Modificació 2010, desestimada al 2015

Finalment, hem aconseguit la millor proposta pel Torrent del Duc Sud, és l’oportunitat de continuar fent una ciutat ordenada, amb la participació de la comunitat, en la definició dels espais urbans i els naturals, que tots plegats conformen la nostra ciutat.