Només Sí és Sí


Concentració a la Plaça de la Vila de Sant Feliu en contra de la sentència


Només sí és sí sembla una frase absurda per obvia. Clar, sí és sí i no és no, quin descobriment més absurd! pensaríem si fóssim innocents criatures que entenen “només sí és sí” tan clarament com entenen esquerra/dreta o a prop/lluny, tipus Barrio Sésamo (o l’equivalent del segle XXI).

Per això resulta tan sorprenent que als magistrats i magistrades d’aquest país no els hi resulti clar i meridià que si no hi ha consentiment és violació. Aquesta mirada esbiaixada no només és un insult a la intel·ligència sinó que evidencia la manca de valors del sistema judicial, clarament patriarcal i en defensa d’uns valors com a mínim arcaics, i anant a màxims, immorals.

Un sistema judicial que considera que la denúncia d’una noia de 18 anys sobre que 5 tios la van acorralar a un portal, li van baixar les calces i la van violar bucal, vaginal i analment no era suficient, perquè la seva paraula no val, i ho hem de dir clar: perquè és una dona.

Bé, podria defensar algú, és que si no hi ha proves... les denúncies falses...  Avui no vull entrar en tot el bla bla bla masclista o neomasclista disfressat, per mi la paraula d’una dona sí que té valor!, però és que el més greu és que en aquest cas hi ha proves i hi ha antecedents, ja que els membres de l’anomenada “Manada”, conscients de la seva impunitat, van tenir la indecència fer vídeos i fotos de la violació per compartir la gesta amb els seus col·legues. No era la primera vegada que ho feien, com bé es va saber fa uns mesos quan els mateixos acusats de la violació a San Fermín sortien esquitxats en un cas gravíssim de violació encara pendent de judici, amb ús de drogues perpetrat a Córdoba i del que com no, també hi ha imatges i cap condemna. Una altra injustícia de l’alçada d’un campanar.

Perquè sentències com les d’ahir fan que elles, les víctimes, es converteixin en sospitoses. Sospitoses d’inventar-se violacions per despit, sospitoses d’haver abusat de substàncies i haver perdut el control, sospitoses de ser unes guarres, unes putes que volien canya i després se’n van arrepentir i van denunciar als pobres desgraciadets innocents. Fins al punt que en un vot particular un dels jutges s’ha atrevit a dir que als vídeos semblava que la noia gaudia de les relacions. Molt professional tot plegat, deu ser un expert en jutjar el plaer. Fàstic.

Aquí el que passa és que la víctima de San Fermines va tenir el valor de denunciar, cosa impensable per La Manada, ja que estaven acostumats a atemorir les víctimes fins al punt de no preocupar-se per les conseqüències dels seus actes. Denúncia que va comportar haver de suportar que li posessin un detectiu i un judici popular per provar que, com que semblava que havia refet la seva vida, no podia estar tant traumatitzada. El que en realitat ens volien explicar a totes, és si no ens tanquem en una habitació a plorar la resta de les nostres vides no som bones víctimes, que si tornem a somriure, ja no som víctimes. Una altra manera de dominar-nos.

I la gran sentència de la gran justícia que ens ha de protegir i ha de garantir els nostres drets, resulta que acusa als membres de La Manada d’abús sexual, però no de violació, ja que considera que no hi va haver intimidació. Cinc contra una, però no hi va haver intimidació. Es veu que no es va resistir suficient. Cinc contra una. El missatge és clar noies: si no et resisteixes fins a arriscar-te a que et matin no és violació.

Però anem a l’origen d’aquesta sentència. El nostre Codi Penal tipifica els delictes d’abús sexual i agressió sexual de forma diferenciada i aquesta és la perversió d’origen que ha propiciat aquesta aberrant sentència. Si la justícia ha de considerar com a fets rellevants davant d’una violació que no oferir resistència o no haver dit “no” és consentir ser violada, quin és el missatge que estem donant? 

Això no pot seguir així. Hem de derrocar el sistema patriarcal d’una vegada per totes, perquè aquest sistema ens assassina, ens viola, ens desprotegeix i ens humilia. Lluitem per una societat en que només sí sigui sí, una societat que entengui -com les criatures-, que quan no hem donat consentiment de forma explícita per mantenir relacions sexuals, forçar-nos és delicte. Que diguin el que diguin, és violació!

Encara em durava el somriure després de la força que el moviment feminista va mostrar el passat 8 de març... una vegada més un cop dur de realitat que em genera ràbia, indignació, perplexitat; però que em referma en les meves conviccions més que mai. Seguirem lluitant, hermana yo te creo. 

Comentarios

Entradas populares