Sí, lo verán mis hijas

Sant Feliu per fi té el que es mereix: el millor acord possible per al soterrament. Aquest és el missatge que va quedar clar ahir en la presentació del Ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en la seva visita a la nostra ciutat. Aquest acord ha estat fruit de molts anys de treball conjunt i unitari a nivell polític i social, i de la perseverança i de la insistència de tots els governs que han dirigit Sant Feliu.  

En el temps que porto com a responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, i també per les meves responsabilitats com a Tinenta d’alcaldia, tant en aquest mandat com en l’anterior, hem anat a Madrid en diverses ocasions a reunions a diferents departaments del Ministeri de Foment, sempre de la mà de la Generalitat. Hem treballat molt i de manera molt discreta, per no crear falses expectatives amb un tema tan sensible com és el soterrament i que tantes desil·lusions i frustracions ha creat en el nostre imaginari col·lectiu.

Puc afirmar, que des de 2011 hem defugit en tot moment d’instal·lar la idea que “ja teníem a tocar el soterrament”. Primer, perquè no era cert, ja que hem rebutjat més de dos alternatives plantejades tant pel govern de l’Estat com el de la Generalitat, dignes d’algú que no havia trepitjat mai Sant Feliu, i que hipotecaven per sempre el futur de la nostra ciutat. I segon, perquè fins al darrer mes de juliol, no hem tingut sobre la taula la proposta que esperàvem: acceptació del projecte de 2010 que suposa el soterrament complert i 100% de finançament per part l’Estat. Això vol dir que hem aguantat el pols, que ho hem fet bé, molt bé, ens ho hem de dir també!

Penso que és l’hora de deixar de banda les actituds escèptiques, sempre amb cautela, prudència i constància en el seguiment; per deixar pas a l’emoció, que faci fluir el millor de totes nosaltres i que ho puguem canalitzar en el disseny de la ciutat del futur. És el moment de reflexionar i pensar lliurement, se’ns obre tot un ventall de possibilitats per a la construcció col·lectiva la ciutat que somiem, sense les lligadures econòmiques que tenia la proposta de planejament de 2010. Tindrem l’oportunitat de debatre a nivell ciutadà el projecte que, en paraules de l’Àngel Merino, recosirà la cicatriu existent a la nostra ciutat.

Per últim, vull compartir el meu entusiasme, ahir em sentia com si hagués estat al 1977 llençant la formigonera al forat on havia d’anar la benzinera a la plaça de La Salut. En uns moments on commemorem la lluita dels moviments veïnals, i a totes les persones que la van protagonitzar, sento que he pogut experimentar el sentiment conscient de ser partícip d’una lluita col·lectiva que ha començat a donar el seu fruit.

“Esto no lo verán mis hijos”, “me moriré antes de que empiece...” Confio en no tornar a escoltar aquestes frases i confio en què hem arribat a un punt de sense retorn, on ens deixarem la pell, el cap i el cor per continuar construint el millor Sant Feliu, el Sant Feliu que ens mereixem.

Publicat al Fetasantfeliu