El populisme fiscal i la trampa de baixar l’IBI

Parlar d'impostos no sempre és popular. La política fiscal sempre és cavall de batalla política, i més des de postures reaccionàries de dretes en que s’aboga per la baixada d’impostos amb la idea de fons que l’estat ha d’intervenir el mínim possible, deixant que el capital campi amb les mínimes traves possibles. 

Des de postures progressistes, i especialment en el moment actual, cal fer molta pedagogia. Els impostos serveixen per poder sostenir i enfortir als serveis públics com la salut, les pensions o l’educació pública. I en el cas municipal, per sufragar els serveis de neteja dels carrers, el manteniment de l'espai públic, els equipaments municipals, els serveis socials, les polítiques educatives, culturals o esportives. Aquests serveis, que per suposat tenen un cost, els utilitzem i compartim col·lectivament, i necessiten recursos estables per funcionar i millorar.

Alhora, cal garantir que aquests impostos siguin progressius: que qui més té, més pagui; que qui més contamina, més pagui; i que qui menys té, pagui poc o res. Només així la fiscalitat serà justa i el pes dels impostos es repartirà de manera equitativa entre la ciutadania.

Al ple del passat dijous, el govern de Sant Feliu va optar per anunciar rebaixes fiscals, retallant els ingressos municipals en gairebé un milió d’euros en concepte d’IBI, cosa que apenes es notarà en el rebut que les persones propietàries rebran. Però governar una ciutat exigeix responsabilitat, valentia política i, en aquest cas molta pedagogia fiscal, una qüestió totalment absent entre PSC, Junts i Veïns actualment. 

Els impostos no són una finalitat en si mateixos, sinó una eina imprescindible per garantir drets, oportunitats i serveis públics de qualitat. Per això ens preocupa que el govern municipal de Sant Feliu hagi optat per rebaixar l'IBI, i que ho embolcalli com una fita històrica, quan realment és una trampa i una mala notícia. 

L’IBI és un dels principals ingressos estructurals de l'Ajuntament, que suposa gairebé el 40% del total del ingressos municipals. Borrell el baixa un 6%, mentre incrementa un 50% la taxa de residus, un 115% en dos anys. Una operació que pot resultar atractiva comunicativament, però que planteja interrogants sobre el model fiscal i sobre la sostenibilitat econòmica dels serveis municipals. 

Des dels Comuns ens indigna encara més la manca d'informació i l'opacitat del procés. El govern presenta les ordenances fiscals sense haver compartit abans el marc pressupostari complet, i així és impossible valorar bé la proposta. No podem debatre seriosament sobre els ingressos si no sabem quines despeses, necessitats i prioritats tindrem.

Cal fugir de la idea simplista que baixar impostos sempre és bo i mantenir-los sempre és dolent. La veritable qüestió és si disposem d'un sistema fiscal just, progressiu en la mesura que permet la fiscalitat municipal, i suficient per respondre a les necessitats de la ciutadania.

Fer pedagogia fiscal també significa explicar què es finança amb cada euro, com es distribueixen els esforços i quin retorn col·lectiu obtenim. Davant del populisme fiscal, reivindiquem la responsabilitat política.