Què diem els Comuns a la modificació de planejament més important de la nostra història

En aquestes línies, vull traslladar el posicionament dels Comuns davant la modificació de planejament més transcendent de la història de la nostra ciutat, la dels espais alliberats pel soterrament de les vies del tren, una obra que ja es troba en la seva darrera etapa i que totes hem desitjat des de la recuperació de la democràcia local. 

Aquestes transformació, que s’estén de punta a punta del municipi en la nostra trama urbana i comprèn diversos barris des de La Salut, Can Maginàs, Can Calders, Centre, Roses Castellbell, fins arribar a Can Bertrand. Una transformació desitjada, un document que va ser aprovat inicialment al ple de juliol i al que nosaltres ens vam abstenir, amb la voluntat de presentar les al·legacions pertinents per tal d’aspirar a la millor ciutat post soterrament, amb els millors serveis i que estigui a l’alçada dels reptes que sempre ens hem proposat i, encara més important, que respongui a les necessitats, tant present com futures, dels ciutadans i les ciutadanes. 

Intentaré sintetitzar i fer comprensibles els nostres arguments, que són els que sempre hem defensat: més habitatge públic, més i millors equipaments, més i millor espai públic, i respecte a les decisions ciutadanes. 

Comencem per: En sòl públic, habitatge públic 

Per entendre el debat actual sobre la modificació del planejament de l’espai alliberat pel soterrament, cal recordar d’on venim i quines decisions s’han anat prenent al llarg dels darrers anys.

Al gener de 2018, sent Jordi Sant José l’alcalde, l’Estat va assumir el 100% del cost de les obres del soterrament. Aquest fet va canviar de manera substancial l’escenari inicial perquè eliminava qualsevol necessitat que l’Ajuntament hagués de generar aprofitaments urbanístics per contribuir al finançament de l’obra.

Posteriorment, entre els anys 2020 i 2023, vam impulsar i vam aconseguir la cessió gratuïta d’ADIF dels terrenys ferroviaris alliberats. Un acord fonamental que ha permès evitar que la ciutat hagués d’afrontar una expropiació forçosa a la que tenia dret ADIF, que podia arribar als 20 milions d’euros de cost, incorporar aquests sòls al patrimoni públic. 

En paral·lel, durant el mateix període, també es va treballar amb l’Autoritat del Transport Metropolità perquè el projecte de prolongació del tramvia incorporés la urbanització dels terrenys confrontants. Això permet que una part molt rellevant de la futura gran rambla central sigui executada en el marc de les pròpies obres del tramvia i no recaigui íntegrament sobre les finances municipals.

A tot això cal afegir-hi que l’actual govern municipal ha aconseguit finançament europeu  per assumir una part important de les càrregues d’urbanització que encara corresponen als àmbits de sòl municipal.

Per tant, l’Ajuntament no ha de pagar el soterrament, no ha hagut d’expropiar els terrenys ferroviaris, una part important de la urbanització serà assumida pel projecte del tramvia i existeixen recursos europeus per afrontar les càrregues restants. Tot això fa que la ciutadania de Sant feliu ens estalviem una quantitat molt important de diners i que puguem centrar els nostres recursos en qüestions importants, com és el cas de  la construcció d’habitatge de protecció oficial.

És precisament per això que  considerem una barbaritat injustificable destinar sòl municipal a la construcció d’habitatge a preu de mercat. Si el sòl és públic, el seu aprofitament també ha de respondre a l’interès públic. I, en un context d’emergència habitacional com l’actual, per a nosaltres el criteri ha de ser clar: en sòl públic, habitatge públic. 

Malgrat aquesta emergència habitacional, el text de la modificació inicial planteja la construcció d’habitatge privat en sòl públic. L’Ajuntament “presumeix” de la construcció  d’habitatge públic en aquesta operació, la realitat és que són molt menys habitatges públics dels que es poden construir, i en paral·lel volen amagar que  privatitzen sòl públic de manera  incomprensible, sent l’habitatge la major necessitat local i de país a la que com a administracions hem de fer-hi front. 

No es pot justificar que més d’un terç d’habitatge sigui privat venint del sòl públic:

Seguim amb: més i millors equipaments

Una de les principals mancances d’aquest document i que hem denunciat de manera reiterativa és la falta d’un Pla d’Equipaments de ciutat. Un govern, el que sigui, no pot prendre decisions aleatòries, que responguin a capricis personals, a interessos concrets o a percepcions partidistes. 

Això no ho diem els Comuns, és una màxima quan es tracta de la planificació de polítiques públiques, per poder respondre a l’interès general, per una responsabilitat municipal, per donar garanties a la ciutadania de fer un bon destí del diner públic i de maximitzar la funció social dels equipaments de la nostra ciutat. És de justícia ajustar les inversions a la ràtio d’equipaments municipals per habitant i de les previsión demogràfiques i també al manteniment i a la millora dels existents. 

I el que ens trobem és la decisió d’un gran equipament teatral, sense destí clar, sense programa de funcions i sense diàleg previ amb la ciutadania. Aquesta decisió afecta alhora a l’actual Casal de la Gent Gran, forçant un despropòsit absolut, pel que es planteja enderrocar l’actual edifici per construir-lo en un altre lloc. Una decisió incomprensible des de l'òptica de la gestió responsable dels recursos públics, una realitat que nega el govern, però és el que diuen els documents de l’aprovació inicial, que el Casal de la Gent Gran (sòl d’equipament clau 7) desapareix. Aquest fet trenca amb la tradició santfeliuenca d’erigir les polítiques culturals des del diàleg i la participació activa de les entitats. 

Imatge del plànol que forma part de l’aprovació inicial on es desplaça la parcel.la d’equipaments, 7b: 

A més, la proposta actual del govern planteja la construcció d’un gran edifici singular, seguint una lògica més pròpia de projecte que no tenen a veure amb el model de ciutat que creiem que necessita Sant Feliu. Nosaltres defensem una ciutat que destaqui per la qualitat dels seus espais públics i dels seus equipaments i, sobretot, per la seva capacitat de respondre a les necessitats de la ciutadania. Per això, considerem que les prioritats d’inversió han de passar per reforçar l’habitatge públic i per disposar d’equipaments útils, ben dimensionats i pensats des d’una planificació rigorosa. No necessitem grans edificis per posar Sant Feliu al mapa; necessitem inversions que millorin la vida de la gent. Aquest fet sembla més una decisió que respongui a la megalomania d’una persona que a la planificació rigorosa i la bona gestió.

Aquesta intencionalitat es manifesta en la següent imatge, extreta de la documentació explicativa presentada en el Consell Assessor d’Urbanisme, on sembla que l’ajuntament va sobrat i que amb els diners de tots i totes es dedicarà a construir un equipament singular, mentre enderroca un d’existent. 

La proposta de Comuns és clara: hem d’aprofitar l’ocasió per l’ampliació del Casal de la Gent Gran, transformant-lo en un gran equipament polivalent, que incorpori el teatre municipal, conversant també amb l’entitat del Centre Parroquial i avançant en la gestió col·laborativa d’equipaments per continuar apostant per una ciutat con el protagonisme de les entitats sigui real i no passi a ser un titular. 

I aquest ampliat i nou equipament, ha d’acollir la necessària demanda de les entitats de cultura popular de la nostra ciutat, les que sempre hi són, les que mai fallen i les que donen vida als nostres carrers i places durant la Festa i durant tot l’any. La Gran casa de cultura que ha d’ocupar un espai central a la nostra ciutat, com és l’illa del casal de la gent gran, i que el govern actual aboca íntegrament a habitatge privat. Si se’m permet el paral.lelisme, i amb el respecte a tota la ciutat, no pot ser que la “milla d’or” de Sant Feliu quedi privatitzada al 100%, perdent l’oportunitat de poder ampliar i tenir un nou centre de gaudi i ús ciutadà. 

I amb les formes? 

El govern municipal ha tractat aquesta modificació del planejament com si fos un tràmit burocràtic més, quan estem davant d’una de les decisions urbanístiques més importants que Sant Feliu haurà de prendre en dècades. Un document d’aquesta transcendència exigeix explicacions, transparència i deliberació. I, tanmateix, el govern no ha explicat adequadament per què s’introdueixen canvis respecte del resultat del concurs internacional d’idees ni quins criteris polítics, urbanístics o econòmics els justifiquen.

La transformació de l’espai alliberat pel soterrament sempre havia comptat amb espais específics de treball, participació i construcció de consens. Amb l’arribada del govern sociovergent, aquesta manera de fer s’ha trencat. S’han buidat de contingut els espais deliberatius i s’han substituït per reunions essencialment informatives i unidireccionals, en què els grups municipals hem conegut les decisions quan ja estaven pràcticament tancades. La documentació definitiva no s’ha facilitat fins pocs dies abans del Ple i no hi ha hagut una possibilitat real d’incorporar aportacions durant el procés de redacció.

I tot això passa, a més, amb un document que arriba més de tres anys tard. Un planejament que havia de continuar avançant a finals del mandat anterior i que, malgrat el temps transcorregut, arriba ara sense haver preservat la metodologia de participació, consens i treball compartit que havia caracteritzat fins aleshores aquest projecte de ciutat.

Tampoc és acceptable que siguin els grups municipals o la ciutadania els qui hagin de jugar al joc de les set diferències per identificar què ha canviat respecte de les propostes anteriors. La memòria del planejament ha d’explicar amb claredat quines modificacions s’introdueixen, per què es fan i quins criteris les sustenten. Motivar les decisions no és una qüestió formal: és una obligació democràtica quan es decideix sobre el futur de la ciutat.

Perquè l’urbanisme democràtic no consisteix només a complir procediments. Es fonamenta en la defensa de l’interès general, la transparència de les decisions, la participació i la capacitat de construir consensos sobre les grans transformacions de ciutat. I són precisament aquests principis els que, en aquest planejament, trontollen.

Altres repercussions i falta de visió global 

És difícil escriure i poder contrastar el model de ciutat escrivint en poques paraules, el que sí que vull fer és anunciar una sèrie d’aspectes als que presentarem al.legacions i desenvoluparé aviat, aspectes que no compartim amb la proposta plantejada pel govern sociovergent i el suport de Veïns.  I, en síntesi seria que aquest planejament no analitza les repercussions de les seves decisions en el seu conjunt. Diversos exemples:

Sector Montejurra. S’ha d’estudiar l’edificabilitat prevista dins del seu entorn, on la carretera Reial ha experimentat en aquests últims 15 anys un increment de sostre molt important arran la transformació de sòl industrial en operacions residencials a Sant Just Desvern i el de la Hoescht a Sant Feliu.

Sorprèn que no es plantegi com una càrrega externa del planejament la construcció de la connexió viària entre la plaça Bering i la rotonda de l’Avinguda del Sol. I per tant, agreujant els problemes de mobilitat actual.  Una connexió viària que ara serà molt més senzilla un cop fetes les obres del soterrament.

 

Sectors dels Jutjats, Bombers i la Quima.   La carretera de la Sanson ha estat fins ara, de forma exitosa, una línia divisòria de sòl residencial a una banda, i d’equipaments, zones verdes i sòl industrial a l’altra.

La proposta de document actual, planteja la transformació de sòl industrial en residencial, una decisió que obre la porta a que tot el polígon de les Grasses es transformi en habitatge. Una ciutat ha de ser equilibrada en el destí dels seus sòls, i des dels Comuns també defensarem el sòl industrial que representa el polígon de les Grasses i del Pla, un espai que a nivell empresarial ha estat sempre de referència en el nostre entorn, que hem de posar en valor i hem de mantenir. 

El sector de Can Maginàs desaprofita l’oportunitat de què part de les càrregues urbanístiques s’emprin per solucionar els problemes d’impermeabilitat del pàrquing que es troba sota la plaça pública. I altres qüestions importants com que en cap moment s’avalua l’impacte edificatori proposat al sector Estació en relació al seu entorn on predominen edificis de poca alçada. I la intenció de comprar l’antic edifici d’habitatge dels ferroviaris propietat d’ADIF, sense aportar cap valoració,  quan nosaltres sempre hem aconseguit amb la via de la negociació que l’Ajuntament no hagués de pagar ni un euro entre administracions. 

Des dels Comuns us convidem a un acte informatiu sobre la nostra postura sobre l’aprovació inicial de la modificació de planejament el proper dimecres 30, a les 18.30 al Centre Cívic Les Tovalloles, amb la voluntat d’explicar i de compartir de forma serena la visió de ciutat i el model que defensem i defensarem per construir plegades el millor Sant Feliu possible.